Des de Moçambic

L'estiu d'Ibo

2010-01-27T10:43:00.000-08:00

Hola! Ja torno a estar per terres moçambicanes.

Avui he tornat de Ibo. Aquí és estiu i el paisatge ha cambiat completament des que vaig marxar. Si no mireu les fotos d'aquí abaix (la foto d'adalt hivern, la d'abaix la mateixa foto a l'estiu). Ara tot i la calor l'explosió de colors i olors és espectacular!

Ja us continuaré explicant! Mpaka makesa mungu (Fins demà)!

Moçambique...mpaka Janero!

2009-09-22T09:39:00.000-07:00

Hola amors!

Mpaka Janero pq això ja s'acava per ara, pq torno al gener a Moçambic i als seus paisatges idílics i gent meravellosa. Així que el que resta d'experiències històries, mites i persones us ho explicaré en viva veu, fale?

Ens veiem per la Rambla! I abans de marxar us penjo la foto dun pisco sawer que vam montar a casa d'uns amics catalans (Jordis, Estefania...us sona?).

Beijinhos!

2009-09-13T02:06:00.000-07:00

Hola companys!

El dimecres passat vaig tornar d'Ibo. Ha anat molt bé! Aquesta vegada ha sigut especial, he conegut una petita part de la vida d'allà, una petita part que m'ha qüestionat moltes coses. Ha estat un compartir la vida des del tu a tu amb els companys de camí que m'he anat trobant. Amb el Sr. Jamale, amb l'Arnaldo, el Mpmamba, en Danone, la Shinia, la Rayma, el Bilali, l'Itja, la Atija, en Bao, en Goloso, la Mai, las crianças (la Laura, la Tima, el Lorenço, la Mariki, el Nalelo, la Alima, la Amita, la Fatima, el Dinho, el Dadinho, la Manzinha i el Beto). Com que és molt llarg d'explicar tot el que hem compartit millor us els presento a totes i a tots, una imatge val més que mil paraules, oi?:

Llocs sagrats dels avantpassats (Lambaodi, l'arbre que porta la pluja)

La vida al voltant dels pous

Les dones jugant al parchís

El Sr. Jamale Mussa i el seu net, en Goloso

De camí cap a Quirambo amb el capitao, en Jamale, l'Alcolete i en Domingos

Les crianças dels pous

La Shinia l'Atija i la Rayma

L'Itja amb el seu palestí per anar a la mesquita

Els artesans de la Fortaleza

Fent unes rises mentre sopem amb l'Amade, en Mpamba i l'Arnaldo, els guardes de nit de la seu de la Fundació Ibo

A mai d'Ibo

Les criances mentre compartíem el sopar del Ramadà

En Bilali espantant als macacos per tal que no es mengin els fruits de l'horta

El Danoni, el guarda de nit amb la seva dona

En Bao, el guarda de dia

Visca Sant Pollastre!

2009-08-19T13:19:00.000-07:00

!
Després de llegir-te Nelson Jorgito, m'he recordat de la foto que vaig fer a Ilha Quirimba, pensant exculsivament en vosaltres:

Això de ser poblenovina es porta al cor!

Un peaço pollastre enmig d'una illa de l'Índic, si és que això és un sentiment universal!

Jordi, pensava que t'havia ficat a la llista de penyita a qui li vaig enviar l'adreça del blog :s, ho sento. Espero que això ho compensi!
Ànims!

Una abraçada moçambicana a tots els seguidors i seguidores del pollastre arreu del món!

La història del Baobab i altres

2009-08-16T01:40:00.000-07:00

Aquests dies he tornat a la "civilització". Torno a estar a Pemba fins dissabte vinent.

Ahir la Cristina, una noia que treballa a l'AECID en temes de recolzament tècnic en agronomia en el medi rural, hem van portar a coneixer el barri de Natite, a Pemba. Té un mercat que hi pots trobar de tot!! Des de verdures, passant per cistells, llençols de segona mà, roba i la principal "perdició" si ets una noia, sobretot: les capulanes! Són teixits fabricats a Tanzània de colors vius i mil i un estampats. És la roba amb la que vesteixen la majoria de les dones. Estan guapíssimes.

També vam veure un Baobab inmes!! Diu la història que el Baobab era l'arbre més bonic de tota la creació. Era molt orgullós i altiu i degut a la seva actitud els deus van decidir posar-lo de cap per aball. Per això les seves branques semblen arrels i el seu tronc és com si estigués de cap per aball. També diuen que és un arbre molt bo, que protegeix a les persones. Per això quan cau mai cau sobre d'una casa. Aquesta és la raó de pq el Centre Sanitari de Natite es troba sota la protecció d'aquest Baobab gegant!

Cap a Ibo falta gent!

2009-08-11T10:57:00.000-07:00

Hola gent! El dia 24 de juliol vam fer vitage cap a Ibo. Allà és on estic treballant. L'objectiu de la feina és fer un estudi hidrogeològic de la illa. El projecte és per la Agència Espanyola de Cooperació, la qual està treballant amb la provincia de Cabo Delgado, al nort de Moçambic. Ibo és la capital de l'arxipèlag de les Quirimbas que alhora és Parc Nacional. L'objectiu del treball és ajudar a les autoritats del Districte de Ibo a establir una normativa d'ús de l'aigua per prevenir el descens dels nivells de l'aqüífer i la salinització dels pous per intrusió marina. Aquesta normativa es recollirà dins del Pla urbanístic i d'ordenació territorial de la illa.

Per tal de dur a terme tot això passo 15 dies a Pemba fent treball d'oficina i 15 dies a Ibo portant a terme la feina de camp. I aquí és on estava jo fins diumenge!

A Ibo es pot arribar en "carro" (cinc horetes) i després agafar un chapa (varca de motor, depèn del dia pots trigar fins a 1h) o bé amb avioneta (30 minutejos). Com que la primera visita que feia anàvem amb en Jorge, el meu Director de Projecte, vaig tenir el plaer de poder fer aquest súper viatge amb una avioneta on hi caviem tres passatgers! Va ser una experiència molt bonica! Us penjo un video per si teniu ganes de viatjar una estona! Bon viatje!

Des l'aire es poden veure varies de les illes que formen l'arxipèlag, entre elles Quilalia, Matemo, Ilha Quirimba i és clar, Ibo!

Quilalia

Els dies que estic allà m'ospedo en una "xabolita" que m'ha cedit la Fundació Ibo. M'han cuidat molt i això m'ha permès entrar de ple en la feina a fer:

Primera fase: aixecament de tots els pous de Ibo: mesurar nivells, diàmetres dels pous, profunditats, salinitat, temperatura...

I com veieu no he treballat sola, es tracta de treballar en equip, aprenent els uns dels altres i sumant esforços ;)

L'Alafo, l'Auali, l'Alcolete, en Mario i la gent d'Ibo han estat un equip de treball magnífic!

I gràcies a la feina de tots en 9 dies hem visitat i caracteritzat tots els pous de l'illa: 230 pous!!

Fent el blogg rellegeixo les coses viscudes aquests dies i la gent d'Ibo m'ha ensenyat a valorar la paciència i a tenir una mirada oberta al que ens va passant durant el dia. Ababa (que en Quimoani és a poc a poc) acava sortint tot!

La bomba de corda

2009-08-11T10:05:00.000-07:00

Les dones i els nens són els que s'encarreguen d'anar a buscar aigua als pous comunitaris. És impressionant veure les quantitats d'aigua que carreguen amb el cap!

Els pous comunitaris a part de servir aigua són espai de trobada per les dones i de joc pels nens. A hores puntes es fan unes cues impressionants de gent!

Aquests dies he descobert el qué és i en què consisteix l'anomenada bomba de corda. La major part dels pous comunitaris a Àfrica funcionen amb bombes manuals de la marca Nira (veure foto), bé la major part tret dels que es treu aigua amb un cubell. Aquestes bombes no estan malament però requereixen un manteniment i uns costos que moltes vegades no estan a l'abast de la població que els utilitza. I si s'espatlla una peça costa molt de reposar.

Aquí a Pemba el Sr. Firmino fabrica bombes de corda, fruit d'un projecte de cooperació Sud-Sud promogut per l'ONG Care International. A sudamèrica aquestes bombes tenen molta sortida i ja hi ha molts llocs on les tenen instalades, així que va venir un tècnic d'allà per ensenyar-li com es feien. Aquí però encara no ha tingut massa tirada pq encara no ha corregut la veu de que funcionen molt bé! Un altre avantatge és que no es requereix tant d'esforç per a treure aigua, simplement amb un joc de politges senzill es pot treure un bon cabal!

El sistema consisteix en un bucle continu de corda, en el que es coloquen uns pistons a una distància determinada. La corda passa per una politja tractora situada a la part superior del pou, la corda baixa a l'interior d'aquest i després de passar a través de la politja inferior, puja per l'interior d'un tub de PVC, tancant el volum d'aigua que puja fins a la sortida, al nivell de la superfície. La politja tractora situada a l'exterior del pou permet, de manera manual, impulsar la corda fins el fons del pou i que torni a pujar per l'interior de la tuberia.

Aquí penjo un esquema i una foto de la bomba de corda. És un sistema molt senzill per extreure aigua del pous i molt sostenible ja que es fabrica amb materials del propi lloc. Si sabeu d'algú que li pugui interessar no dubteu en enviar-li! Que corri, que corri!

Foto de Jorge Molinero: bomba de corda

La Bahia de Pemba

2009-07-20T11:38:00.000-07:00

Un vaixell de pescadors vista des de l'antic port de Pemba. Preciós!

ES PEC TA CU LAR!!!

2009-07-20T11:12:00.000-07:00

Hola companys!

Volia explicar-vos un parell de coses que m'han deixat bocabadada:

1) El dissabte vaig decidir anar a donar un volt, veure l'ambientillu del mercat i anar en busca d'una taula i una cadira (que no tinc). Total que la meva sorpresa va ser quan vaig anar al fuster a que hem fes una taula i sabeu que hem va treure? Un catàleg de l'Ikea colegues!! :0 Hem va deixar a quadres! I li vaig dir no,no jo vull una taula com les que fas tu, una senzilla; i el senyor insistint-me. Total que vai acabar triant una taula i una cadira "Billy" que arribaràn demà!! Grotesc!

2) El meu company de pis s'ha posat malalt i tenia febre. Per tal d'evitar problemes vam anar a l'Hospital a fer-se la proba de la malària. L'Hospital, bé, un edifici destartalat on l'estona d'espera no supera les llargues hores que passem nosaltres als Hospitals de Barcelona. Fins aquí tot normal. Però tal va ser la meva sorpresa quan de sobte, el silenci de l'espera va quedar interrumput per un sorrol de motor: el metge entrava a l'Hospital amb la seva amoto!! Sí, sí enmig de la sala d'espera el coleguita va passar muntat a la moto i amb la seva chupa! Altre vegada la meva cara: :0!! Imprechonante!! El metge entrant als passadissos de l'hospital muntat com un moter dels de The Other Place.

Bé...senyores i senyors estem a Moçambic! Res fora de lo comú per a ells. Ens vam fer unes rises i va proseguir a donar consulta.

Ale! Otro pedaçito de moçambic!

Salut!!

Una pinzellada històrica

2009-07-19T07:38:00.000-07:00

Després de cinc segles com a colònia portuguesa, Moçambic es proclama independent l’any 1975. La situació econòmica aleshores es va veure afectada molt negativament per la guerra civil y els desastres naturals com grans sequeres i inundacions. A més de la carència de professionals que va comportar la independència. A partir de l’any 1975, Moçambic va esdevenir un dels països més pobres del món.

A principis del segle XVI els portuguesos van ocupar Sofala, actualment una de les províncies del país, i pocs anys després una ciutat amb port de la costa moçambicana, localitzada en una illa amb el mateix nom. L’any 1900 Portugal va ocupar el control del país terra endins.

L’any 1962 es funda el moviment d’alliberament Marxista-Leninista, Frelimo. Amb base a Tanzània, anaven entrant des del Nord per prendre amb armes el país. L’any 1975 , la Frelimo va poder prendre el poder i Moçambic va esdevenir República i una de les bases del moviment Marxista-Leninista.

L’any 1980 comença una guerra civil que durarà oficialment fins l’any 1992.

La Frelimo va abandonar la tendència marxista-leninista l’any 1989 i l’any següent es van celebrar les eleccions multipartidistes i el país es va obrir al mercat econòmic liberal. Amb l’ajuda de les Nacions Unides, la Frelimo i la Renamo (partit a l’oposició) van arribar a un acord de Pau l’any 1992, el qual significava la fi de la Guerra civil. Avui, la Frelimo és el partit principal, que juntament amb la Renamo dominen la política del país.

La capital de Moçambic és Maputo i l’actual president Armando Guebuza. En tot el país viuen 21 milions de persones i la superfície del país és gaire bé 1,5 vegades més gran que la Peninsula Ibèrica. La majoria de la gent és catòlica,però hi molta població musulmana i animista. Els idiomes oficials són el portuguès i el Bantu.
Existeixen diverses ètnies en tot el país: Aquí a Pemba sobre tot hi ha Macuas i Makondes. Però més al sud es troben els Lomwe, Nyanja, Chuabo, Shangaan i Shonas. Cada un amb uns ritus i tradicions diferents.

A Moçambic, l’agricultura significa el 40% del Producte Nacional i s’hi dedica el 80% de la població. Es cultiven principalment anacardos, sucre, cotó, tè i sisal, que és una fibra molt rígida utilitzada tradicionalment per teixir els vestits (les famoses capulanes).

Quan Moçambic va esdevenir independent del 85% al 95% de la població era analfabeta. L’any 1980 el gobern va fer una forta inversió en l’educació d’adults. I l’analfabetisme s’estima ara en un 50%. Tot i que hi ha molts més homes que saben llegir i escriure que dones.

L’educació primària és obligatòria, tot i que l’assitència és molt baixa degut a la pobresa i a la situació incerta del país.

La SIDA és el problema més greu a Moçambic. L’any 2003 es va calcular que 1.3 milions de persones estaven infectades per l’VIH, i cada any moren d’aquesta enfermetat 110.000 moçambicans. La llacuna de coneixements, recursos econòmics i formació de personal mèdic agreuja aquesta situació. La mitjana de vida és de 41 anys.

Tot i que la major part de població moçambicana viu encara sota la línia de pobresa, el país està en un moment de progrés. Amb l’ajuda que rep d’altres països i la major estabilitat política des de l’any 1994, el creixement econòmic ha augmentat tot i que en els darrers anys les grans catastrofes naturals l’han frenat.

Un cop explicat això us ensenyo la vista aèria del lloc on visc, Pemba,la tercera bahia més gran del món, i la ilha do Ibo, on estaré d'aquí una setmana.

Fins la propera!

Avui és dissabte! Toca bàsquet!

2009-07-18T13:25:00.001-07:00

Els dissabtes a les 15:00 cita comunitària amb el bàsquet. Jo m'estrenava avui, ha estat una bona descoberta. La gent que es troba: companys de feina, amics, amics d'amics, xabals de carrer, nens,...a veure si ho implantem al Poblenou!

A la foto surt el nostre equip , la Belinha (noia de taronja) energia i alegria en estat pur! És companya de feina (aquí es diu colega), té 29 anys, casada i amb tres fills! I la setmana vinent comneça a estudiar a la uni!!

El dia a dia

2009-07-18T11:48:00.000-07:00

Bé,

Ara que tinc una mica més de temps i estic més situada us explicaré una mica com és el dia a dia aquí a Pemba. La sensació al arribar, a part del que us comentava dels problemes comunicació (internet, mòvil,...), és que no et sents gens extranya.

Pemba no és una ciutat massa gran, quatre carrers asfaltats i un extraradi, que ve a ser la major part de la ciutat, on la gent viu en chaboles, carres sense asfaltar i en unes condicions no massa dignes. La part "del centre" està situada en un turó que devalla fins a la platja. Aquí i allà, miris on miris sempre acompanya el paisatge l'arbre del Petit Príncep, el baobab.

Jo comparteixo pis amb un noi de Valladolid, en Gonzalo, al C/Eduardo Modlane, edifici Preda Cunha Alegre, un dels pocs carrers asfaltats de la ciutat, en un bloc de pisos de gent humil. Els caps de setmana m'encanta llevar-me aviat i sortir a fer el cafè al balcó comunitari (us vaig penjar una foto fa uns dies), els homes renten la roba (sorpresa grata), les dones fan el menjar en el mateix passadís-balcó, en una mena de cassoletes amb carbó, i els nens corren i juguen per aquí i per allà. És entranyable.

La gent té molts pocs recursos per viure, hi ha molta pobresa. El salari mínim és de 2320 meticales, que equival a 66'28 euros!!I això qui té una feina estable, que no es dona massa. A més a més la vida aquí no és barata, Pemba és una de les ciutats més cares de Moçambic.

Hi ha qui treballa en el comerç, la major part de comerços els porten indianos (paquis), xinesos, i portuguesos. Hi ha qui treballa en el mercat, venent tot tipus d'estris i menjar, molts venedors ambulants (de fruita, fruits secs, gallines, peix,...),artesans (fusters, sastres, ferrers,...), empreadas (dones de fer feina), guardes i la gent que treballa pel govern en els escritorios (que és despatx en portuguès).

Una de les primeres coses que aprens quan arribes aquí és que quan et creues amb algú sempre et saludes, Bom dia, Boa tarde (a partir de les 12:00), Tudo bem? Tudo bem! Obrigada, aquest diàleg el pots arribar a repetir 20, 30 vegades al dia. I no pq sigui blanca, tothom ho fa i ho trobo espectacular! Es valora molt el fet d'estar atent a l'altre, allà, a Barcelona, la ciutat és tan gran que hem dona la impressió que tot es despersonalitza.

Durant la setmana comencem a treballar a les 07:00 del matí, d'hora eh! Cal aprofitar la llum del dia, que marxa a les 17:30. Ah! molts m'heu preguntat que quina hora era aquí, doncs una de les coses en comú que tenim és que vivim a la mateixa hora! Tot i que el Sol surt i es pon abans.

Aquestes dues setmanes que porto a Pemba hem tingut reunions de presentació amb els organismes gobernamentals amb qui treballarem, he estat preparant els materials de formació en aigües, que farem més endavant, i preparant la meva estada a Ibo. Que encara no la conec! Ibo és la illa on farem l'estudi hidrogeològic. Divendres vinent me n'aniré allà un parell o tres de setmanes, així que ja us explicaré com és! El que sí que m'han explicat és que és un altra món, peculiar, hi ha 10 km2 de terra i 4000 habitants distribuits en bairros-comunitats. Parlen una variant del suahili, que és veu que és molt difícil d'aprendre pq és una llengua oral.

Una curiositat és que les cases de cooperants o gent nadiua de cert nivell, etc tenen guardes pq sinó "asaltan". Si no ho he entès malament un guarda és un guarda tota la seva vida. I una de les coses sagrades que fan és que quan surt el Sol comencen escombrar, no amb una escombra de les nostres, sinó de canya. Així que al matí quan vas a treballar veus la gent que va cap a la feina i les dones i guardes escombrant els carrers acompanyats de "la música" que surt de l'escombra al netejar el terra, sh, sh, sh,...És un moment especial, pq el silenci de primera hora del matí ve acompanyat del shhh, shhh,... Veus a cada carrer, asfaltat, la gent escombrant vestida amb els seus vestits de colors alegres i cridaners. A veure si algun dia faig una foto i us l'ensenyo.

La majoria de les dones van vestides amb les capulanes (teles de colors preciosos) enrotllades a la cintura o sota l'aixella i un mocador al cap de la mateixa tela. Pq el mocador? Doncs a part de per protegir-se del Sol, per poder amortiguar les coses que transporten amb el cap! No us podeu arribar a imaginar el que arriven a portar al cap! Cubells plens d'aigua, la compra amb el menjar, caixes amb ampolles de refresc plenes! i les criances (nens) penjades de l'esquena. És soprenent!

Consignes:

De dia zero perill, s'ha d'aprofitar la llum del Sol per fer tot el que s'ha de fer, veure tot el que s'ha de veure i parlar amb tothom, cap problema!

De nit no trepitgis el carrer si ets dona + blanca + sola pq aquesta suma de factors dóna com a resultat alguna cosa gens agradable. Així que si no tens "carro" o "pides bolea" (que ve a ser que et portin en cotxe)o millor et quedes a casa. Això però no es fa massa pesat i ajuda a parar una mica, pensar el que has fet durant el dia o tenir una conversa per l'skipe amb algú de vosaltres que no està gens malament!!

De nit també toca posar-se el Relect i baixar la mosquitera, això és un ritual que cal fer de manera sistemàtica, ja que el mosquit de la malària pica quan el Sol es pon i durant la nit.

Ja continuaré explicant-vos! Besinhos!

El Gita

2009-07-16T11:34:00.001-07:00

Una mica d'espiritualitat sempre va bé! Que ho disfrute-ho!

Arriba la nit

2009-07-15T11:09:00.003-07:00

Aquí el Sol ens deixa a les 17:30h i l'activitat que l'acompanya se'n va a dormir. Boa noite!

Omumula

2009-07-14T13:01:00.000-07:00

El maconde és l'idioma que parlen la majoria de gent de Pemba. Omumula és la paraula que avui m'ha ensenyat una companya de feina, la Belinha. Omumula significa respirar, "tomar-se un respiro". Així que a gaudir d'un bon Omumula que moltes vegades ens n'oblidem!

Recomanacions literàries

2009-07-14T12:58:00.000-07:00

Henning Mankell i Kapusccinski. Dos escriptors boníssims que t'agafen de la mà amb els seu llibres i et traslladen a la realitat d'aquest continent. Us els recomano. A la barra lateral hi ha un enllaç a la pàgina web del primer d'ells.

Posta de Sol africana

2009-07-12T13:24:00.000-07:00

Si us fixeu el Sol sembla que es pongui pel mar (m'ho ha fet veure un company de feina), però en realitat no! és la bahia de Pemba, o sigui que la foto mira a continent, que s'intueix a la llunyania!

Mai estàs sola

2009-07-12T13:23:00.000-07:00

A la platja de Pemba amb la Isabel, en Román i l'Stefani. La Isabel i el seu marit, en Luís són andalusos i fa tres anys que viuen a la illa de Ibo, on aniré a treballar. M'han fet una bona rebuda i una bona inmersió al que hem trobaré d'aquí uns dies!

Platja de Pemba

2009-07-12T13:21:00.000-07:00

Cranchitos!

2009-07-12T13:15:00.000-07:00

En aquesta platja blanca de Pemba sembla que estiguis sol, però aquí la vida treu el cap a cada cantonada. Us presento uns crancs blancs que vaig conèixer l'altre dia.

Familiaritzant-me amb la mosquitera

2009-07-12T13:05:00.000-07:00

El mosquit que transmet la malària surt quan el Sol es pon, i res millor per evitar-ho que el Relect o derivats i la mosquitera.

Primeres presentacions amb l'Àfrica

2009-06-13T10:10:00.000-07:00

Hola a tots i a totes!!

Ja estic Moçambic!! Ja he arribat! Les primeres impressions...bones...tot i que la sensació d'aillament total al no poder-te comunicar durant dos dies amb ningú dels que sóu allà és brutal! Es veu que així és Àfrica, es tracta d'anar-la coneixent poc a poc. Estem massa ben acostumats (o no). Aquí internet ve i va. La llum, també!Però la vida continua al carrer!